Podríem dir que s'hi ha passat tota la vida. Va arribar a Mataró molt jove i  va formar part del grup de les germanes que es dedicaven a l'educació.

La seva tasca la dedicava al parvulari. Segur que la majoria d'exalumnes la recordeu, ensenyant-vos a llegir, a cantar, també paraules franceses i cançons en francès.

Malgrat la seva figura menuda, no es deixava vèncer per les dificultats. Quan li va tocar portar les regnes de l'escola, ho va fer fermament i amb ganes de fer una gran tasca i ampliar els objectius del col·legi.

Sempre va tenir present que el més important era l'educació dels nens i nenes i de noies i nois, i amb aquest pensament no va escatimar esforços per poder aconseguir un alumnat amb valors, responsable, compromès amb la societat i impregnat del carisma cristià de la Congregació de les Germanes de la Misericòrdia de Moissac.

Nascuda a León no va tenir cap problema per aprendre català i integrar-se ràpidament en la nostra ciutat. A Mataró la coneixia molta gent que segur que la recordaran amb molt d'afecte.

Era presumida, li agradava anar sempre arreglada. Li agradava riure, era alegre i es preocupava per tothom.

Descansi en pau